Fer de tutor

5 Marzo, 2014

Reflexions d’un tutor.

Ferran Galimany

L’escola no és només un lloc d’aprenentatge per als infants, sinó també per a les persones adultes que hi treballem. És bo tot allò que crea debat pedagògic, ja sigui al claustre, al cicle, als passadissos o a l’hora del cafè, i que comporta un ambient de professionalització d’aquesta feina. El present article no seria possible sense haver treballat envoltat de molts mestres amb ganes de compartir les seves vivències a l’escola La Llacuna del Poblenou.

Com a tutor, sentir-se atret per la novetat que representa el curs que comença sembla inevitable. Cada grup de nens i nenes portarà camins nous, plens de moments dolços i amargs en el trajecte que recorrerem tots junts. Si entenem que, a l’escola, el protagonista és l’infant i que la nostra actuació parteix del moment evolutiu, de les necessitats i de trobar el millor de cada un dels vint-i-cinc infants que acompanyarem durant l’any, convindrem que fer de tutor vol dir situar-se en el món de la incertesa. No hi ha cap fórmula per ajudar-los a avançar al màxim de les seves possibilitats, perquè cada grup és diferent, com cada criatura és diferent.

seguir llegint

Farem les reunions informatives els dies:

  • 27 de febrer a les 17:00
  • 5 de març a les 15:00

Us agrairem que ens feu saber quin dels dos dies preferiu venir. Telefoneu-nos, si us plau al 93 356 88 63

Recordem que a les reunions no hi poden assistir infants, ja que ells s’avorriexen i els adults ens distreiem.

Elena Ferro ens va visitar a l’escola i ha escrit aquest reportatge en el seu bloc

Aquest article serà publicat en breu en castellà a Kireei: Los espacios de libre circulación de la Llacuna del Poblenou.

Quan pensem en una escola normalment imaginem nens dividits per grups d’edat classificats en aules, dins de les quals desenvolupen una activitat concreta dirigida per un mestre. Però no totes les escoles funcionen així. Algunes, intentant donar resposta a la diversitat dins de l’aula, a les diferents capacitats, interessos i estratègies d’aprenenatge dels alumnes, i també buscant la manera de fomentar l’autonomia i la responsabilitat dins de l’exercici de la llibertat, exploren altres camins. L’escola pública La Llacuna del Poblenou, a Barcelona, és un exemple que he conegut de la mà d’en Jordi Martín, el seu cap d’estudis.

Com a nova escola, ha anat definint el seu projecte educatiu, que encara és en construcció. L’actual equip directiu, recolzat pel claustre, ha tingut molt clara la seva voluntat de fer una escola per educar persones responsables i lliures. La seva mirada sobre l’infant ha volgut ser atenta i respectuosa, i així ho percebo mentre visito l’escola. Aquí no veig nens en silenci, quiets i atents, sino nens que es mouen per les aules (i entre aules), que conversen, que seuen en cadires o a terra, que es concentren en alguna activitat que els absorveix, que construeixen, que pregunten, que mostren el que ha fet, que observen… Durant l’estona que sóc a l’escola puc veure que les aules són espais on tenen lloc múltiples activitats alhora, i el mestre esdevé un acompanyant al que els nens recòrren quan ho necessiten. Però, contràriament al que es podria esperar, no hi ha cap xivarri eixordador, no hi ha caos (o jo no el percebo), no hi ha crits… Els infants semblen tranquils, concentrats i ocupats.

En Jordi m’explica que fins al curs passat feien tres sessions de tallers a la setmana, d’una hora o hora i mitja, on barrejàven nens de dos nivells diferents. Aquest curs han passat a fer una hora cada dia d’espais de lliure circulació pels alumnes d’infantil, i pels de primària de 1r a 3r. Cada un d’aquests espais, la majoria muntats dins de les aules dels grups-classe, tenen el seu nom, que defineix l’àrea de coneixement a la que fan referència les propostes principals – tot i que no exclusives. Els espais de primària són Niu de ciència, Construccions, Llums i ombres, Laboratori dels sons, Taller d’art, La botiga, Contes i històries. Els dels mes petits són Aula de llum, Aula de sons, Espai de ciència, L’hospital, La cooperativa, Les disfresses i L’espai d’art, a més del joc simbòlic que està repartit per tot arreu. També disposen d’espais de lectura o petits racons per escoltar música, aprofitant els passadissos. A partir de gener volen introduïr l’espai de Cos i Moviment, al gimnàs.

La idea és renovar aquests espais cada trimestre i dins de cada espai es van adaptant les propostes a mida que el mestre responsable detecta nous interessos o considera que una nova activitat pot ser motivadora o convenient. La participació en cada activitat és totalment lliure pels infants, així com el canvi entre espais. De fet, no són realment “activitats” en el sentit tancat i dirigit, sinó provocacions que poden donar peu a múltiples accions per part dels infants. Alguns nens van variant, altres són fidels a un espai i una activitat. Els mestres responsables no es mostren preocupats per aquest fet: el mateix aprenentatge es pot assolir des de diferents camins, posant en joc les estratègies més adients per a cada infant. Els tres cursos de grans (4t, 5è i 6è) continuen amb la mateixa estructura que l’any anterior dels tallers, però amb la intenció de reconvertir la franja de tallers en espais de lliure circulació més endavant.

Li pregunto a en Jordi el per què d’aquest canvi i em contesta: “Aquest canvi, o pas endavant com ens agrada dir a nosaltres, neix a mitjans del curs anterior quan un grup de mestres del claustre comença a reflexionar al voltant de què i sobretot com aprenem. D’aquesta manera, pensem un a manera que fomenti més el treball de l’autonomia i la responsabilitat, que respecti els diferents ritmes i atengui al màxim a la diversitat, tenint la necessitat de crear contextos rics i provocacions que suposin un repte i un estímul per aprendre, que ajudin a el·laborar un pensament crític i compromès i que fomenti la creativitat, el treball cooperatiu en un entorn esteticament agradable dins un clima de calma. Cert que no inventem res, de fet molts mestres del claustre ens hem dedicat a visitar escoles i fer formacions que giren al voltant d’aquestes idees, de manera que esperem que ens ajudin a crear el nostre propi projecte de la Llacuna.”

Tirar endavant un projecte propi d’aquestes característiques requereix de molta formació i investigació per part dels mestres. També cal treball en equip, reflexió, autoavaluació, coordinació i moltes hores de preparació de les provocacions i els espais. I, sobre tot, entusiame i il·lusió. Pel que vaig veure, res d’això no falta a La Llacuna del Poblenou. Des d’aquí els felicitem per la iniciativa i els desitgem molta sort amb el projecte.

Elena Ferro.

Us recordem que properament celebrarem les reunions de famílies seguint el següent calendari:

  • 22 d’octubre  INFANTIL
  • 29 d’octubre MITJANS (1r, 2n i 3r)
  • 30 d’octubre GRANS (4t, 5è i 6è)

Totes les reunions seran a les 17:00

Hi haurà servei de ludoteca però us demanem que en la mesura del possible no porteu els vostres fills i filles a l’escola ja que podríem ser molts.

Comencem el curs

26 Septiembre, 2013

Torna a començar un nou curs i esperem, malgrat moltes adversitats en contra que ja coneixeu, posar-li moltes ganes, il·lusió i esforç.

Aquest any l’escola ja és complerta i acomiadarà a la seva primera promoció de sisè de Primària.

Com cada any hem volgut fer la inauguració d’aquest curs 2013-2014 convidant a dues persones que ens donin una visió des de fora de l’escola.

Jordi Majó,  enginyer i consultor d’Accenture

Màrius Martinez,  professor de Ciències de l’Educació de la UAB

Encara que semblen de móns diferents es miren l’escola per fer la seva feina i a més a més a més tots dos són pares.


En Jordi Majó ens explica que  l’escola del segle XXI ha de procurar ….

Què es valora actualment i en un futur pròxim en l’àmbit laboral?

  • Idiomes
  • Agilitat en el raonament
  • Comunicació escrita
  • Iniciativa/ Creativitat
  • Capacitat analítica/ Resolució de problemes
  • Treball en equip / Raonament en equip

En un estudi fet als EE.UU s’ha arribat a la conclusió que els nens i nenes que ara estan a la Primària dels 18 als 42  anys desenvoluparan 11 tasques professionals diferents , potser a la mateixa empresa o bé en una altra. I a més a més, dada molt interessant, que el  65% dels nens i nenes tindran una feina que encara no existeix.

Escoles que aprenen.

En Màrius en planteja que  és determinant per saber en quin tipus d’escola estàs com es responen aquestes preguntes  a les aules:

  • Què estàs fent?
  • Per què ho fas?
  • Per a què ho fas?

En el moment en que els nens i nenes, tenint en compte la seva edat i el seu vocabulari, són capaços de respondre a aquestes qüestions amb criteri i sentit les escoles actuen d’una manera determinada:

  • Sovint busquen un lema
  • Construeixen col·laborativament, participativament
  • Comparteixen el projecte
  • Tenen un projecte singular
  • Volen coneixer experiències, tenen ganes de compartir d’explicar
  • Revisen, avaluen, milloren
  • Eliminen barreres
  • Tenen bons lideratges
  • Treballen col·laborativament, compartint responsabilitats
  • Les idees sorgeixen de qualsevol dels equips
  • Tothom ensenya- Tothom aprèn
  • Diàleg-Consens

Estem aprenent.

Des de l’escola agafem la frase del Màrius i ens la fem nostre.

Aquest any, després  que un grup de mestres anés a visitar diferents escoles, assistís a seminaris, etc… ens vam plantejar, com a claustre, la modificació de l’activitat que es durà a terme en una franja horària durant la jornada escolar.

No estem dient res nou pel que fa a la manera de fer i al PEC però sí que és una volta de cargol per allò de “volem ser una escola en permanent construcció”

Hem generat uns espais amb unes propostes on els nens i nenes podran anar a experimentar, actuar, observar, etc… amb d’altres nens i nenes.

Esperem que aquest aprendre junts ens serveixi a tots i totes.